Però sempre ens quedarà en Monzó...
I fins aquí he arribat. Aquest és el meu últim post. Que dur que se’m fa dir això però crec que és el millor per acabar dignament aquest blog (que d’altra banda no actualitzo des de fa unes setmanes) abans que no l’abandoni més del què està ara.
No es pot dir mai, però per ara és quasi definitiva la meva renúncia a seguir escrivint aquí (no en d’altres llocs, sí de forma més espaiada). Ai, la feina, les obligacions, aquestes coses, les altres...en fi, ja no em sento capaç de seguir aguantant de forma regular aquest petit monstre que he anat creant al llarg dels anys.
No es pot dir mai, però per ara és quasi definitiva la meva renúncia a seguir escrivint aquí (no en d’altres llocs, sí de forma més espaiada). Ai, la feina, les obligacions, aquestes coses, les altres...en fi, ja no em sento capaç de seguir aguantant de forma regular aquest petit monstre que he anat creant al llarg dels anys.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Moltíssimes gràcies a qui m’ha seguit, comentat, parlat, aconsellat, criticat, etc. Però sobretot gràcies per haver-me llegit. Afortunadament queda una pila de gent que seguirà parlant de llibres, autors, biblioteques, llibreries, editorials, e-books... en fi, de Literatura. Tant sols heu de fer una ullada a la columna de la dreta o senzillament navegar per la xarxa llibròfila de la blogosfera.
Sigueu bons i llegiu molt, jo també ho faré ;-)
Ah, i això ja no és un punt i a part. És un punt i final.
Gràcies.
Gràcies.
Moltíssimes gràcies a qui m’ha seguit, comentat, parlat, aconsellat, criticat, etc. Però sobretot gràcies per haver-me llegit. Afortunadament queda una pila de gent que seguirà parlant de llibres, autors, biblioteques, llibreries, editorials, e-books... en fi, de Literatura. Tant sols heu de fer una ullada a la columna de la dreta o senzillament navegar per la xarxa llibròfila de la blogosfera.
Sigueu bons i llegiu molt, jo també ho faré ;-)
Ah, i això ja no és un punt i a part. És un punt i final.
