La remor de les onades ens remet a uns temps pretèrit, passat llunyà que tampoc ho és tant si tenim en compte que parlem dels anys 50 del segle passat. El que dóna la sensació de llunyania és la vida que es respira a l'illa d'Utajima, un ecosistema aïllat amb vida pròpia i on la quotidianitat de la pesca, les trobades de joves organitzades per fer els treballs més diversos o la vida pausada i tranquil·la d'una família afincada al far ens donen les pistes d'un sistema ideal, ordenat i refractari a la vida urbana que Mishima contraposa amb un dels personatges de la novel·la, la Chiyoko, una jove de l'illa que ha anat a estudiar a Tòquio. Aquí queda palesa la desconfiança vers la vida moderna i l'entrada d'elements estrangers a la societat japonesa, una de les constants característiques de l'obra d'aquest turmentat i interessant escriptor japonès.Amb una prosa d'autèntica sensibilitat, aquesta curta novel·la m'ha deixat un bon regust de boca, sobretot amb les brillants descripcions i les evocacions de sensacions marítimes on, però, no hi acaben de quallar els diàlegs salats dels habitants d'Utajima (un intent dels traductors de traslladar la manera de parlar de la gent de mar, contraposada a la del japonès estàndard). En aquest aspecte no m'he cregut els personatges, tot i que suposo que en aquesta opció s'ha volgut traslladar la sensació d'autenticitat de la vida dels habitants de l'illa.
D'altres coses a destacar, la idea del suïcidi, un element també inevitablement present en la biografia de Mishima, el paper de la dona com a exponent resolutiu de conflictes o la gelosia com a instigadora de malentesos, sumen a aquesta història un fresc de marcades sensacions, amb la badia d'Ise al fons i una bonica història d'amor com a línia argumental.
Llegit: 45
Títol: La remor de les onades
Autor: Yukio Mishima
Traducció: Joaquim Pijoan i Ko Tasawa
Pàgines: 189
Editorial: Ara Llibres
Preu: 17,50€
En positiu: les sensacions que genera la prosa de Mishima, gairebé es pot olorar el mar.
En negatiu: la traducció de les parts dialogades.
Valoració: ***
D'altres coses a destacar, la idea del suïcidi, un element també inevitablement present en la biografia de Mishima, el paper de la dona com a exponent resolutiu de conflictes o la gelosia com a instigadora de malentesos, sumen a aquesta història un fresc de marcades sensacions, amb la badia d'Ise al fons i una bonica història d'amor com a línia argumental.
Llegit: 45
Títol: La remor de les onades
Autor: Yukio Mishima
Traducció: Joaquim Pijoan i Ko Tasawa
Pàgines: 189
Editorial: Ara Llibres
Preu: 17,50€
En positiu: les sensacions que genera la prosa de Mishima, gairebé es pot olorar el mar.
En negatiu: la traducció de les parts dialogades.
Valoració: ***

5 comentaris:
Continues el ritme imparable de lectures, eh?
Com vas amb en Moncada?
Jo ja he acabat els diarios d'en Cheever. Aquesta setmana passaré per la llibreria que hi ha un parell de novel3les que he vist per internet que m'engresquen força.
Ja et diré què tal.
Per cert, vaig veure per algun altre blog que tens un club de lectura a Girona, no? M'agafa un pèl lluny, però si ens vas dient els llibres que llegiu potser pugui acostar-m'hi algun dia.
Ja hi corro! M'encanta Mishima!
(I em convé un descans de l'Ulisses...)
Xenofílic,
He preguntat sobre Palau i Fabre... Hauries de llegir "Els poemes de l'Alquimista", però és poesia i no sé si hi tens tirada.
"Els Quaderns de l'Alquimista" recullen les proses i idees de P i F. Ell volia ser reconegut com a autor teatral, així que allà hi trobaràs, possiblement, l'essència...
Espero haver-te ajudat!
Salut i llibres!
SU
Olá,
Meu nome é Aaron Embry
Eu pensei que você poderia estar interessado em ver o filme Yukio Mishima
"Yukoku-o Rito de Amor e Morte"
com o original pontuação escrevi.
Assista o filme aqui:
http://video.google.com/videoplay?docid=9201439452997071422
Partilhe a sua reflexão nos comentários!
Obrigado,
Aaron Embry
Jo, és la primera novel·la de mishima que llegeixo i m'ha agradat molt. He llegit la traducció al castellà on als personatges de l'illa no els fan parlar en dialecte canari, per sort. És lamentable això que comenteu de la traducció al català (variant baleàrica pels diàlegs entre insulars). De segur que l'ha fet algun postmodern barceloní. Déu meu, quanta estupidesa!
Publica un comentari