Eufemismes

L'Ebre a Mequinensa (de Xarxes socials i llengües)

"A Barcelona, senyor secretari, vostès no tenen certa mena de problemes gràcies a l’anonimat que els proporciona la capital. A cent metres del portal de casa seva, i de vegades ni això perquè sovint no coneix ni els veïns de l’escala, un barceloní és un puntet insignificant d’una gernació immensa. Això té un avantatge: no cal amagar-se gaire per fer a cara descoberta coses impensables en una col·lectivitat petita, on la timidesa, la vergonya, sobretot la por a la xafarderia, provoquen empegueïments a voltes insuperables. Llavors comença la comèdia. En el cas de l’Honorat del Rom, implica l’ús d’un llenguatge xifrat, molt elemental però efectiu amb la parròquia. Si el telegrafista demana un xarop per a la tos, la minyona de la vídua Salleres reclama un pot de bicarbonat o el director del grup escolar sol·licita aspirines, l’Honorat servirà a través de la finestreta del taulell aquests medicaments. Ara bé, quan el xarop per a la tos va seguit de l’aclariment “de la marca de sempre”, la minyona de la Selleres vol el bicarbonat “de la capsa blau cel” o el director del grup escolar exigeix aspirines “concentrades”, cadascú d’ells rebrà un paquetet molt ben embolicat amb el mateix contingut: preservatius. Són exemples agafats a l’atzar. Podria allargar la llista d’eufemismes amb gotes, col·liris, cremes, cataplasmes o callicides seguits de preposicions que els transformen sempre en el mateix: condons."

Fragment del relat Obres Piadoses, de Jesús Moncada.