Poe

Imatge de kevindooley

El dilluns passat va fer 200 anys del naixement d’Edgar Allan Poe, l’inventor de la novel·la policíaca, a més de ser el pioner del relat curt als Estats Units. Aquest gènere és ubicat pel mateix Poe un esgraó per sota de la poesia, cosa que ens fa considerar la gran importància que tenia per ell el relat curt, sobretot com a “unitat d’efecte” i contraposat a la novel·la, la qual veia com un gènere “inconvenient”:

“Un hàbil artista literari ha construït un relat. Si és prudent, no haurà elaborat els seus pensaments per ubicar-hi els incidents, sinó que, després de concebre curosament un cert efecte únic i singular, inventarà aquests incidents, combinant-los de la manera que l’ajudin a aconseguir tal efecte preconcebut. De fet, aquesta unitat d'efecte només és eficaç quan aconsegueix fondre's amb la brevetat del relat curt".

De títols coneguts n'hi ha molts, per exemple, El gat negre i La caiguda de la casa Usher són relats exemplars del terror psicològic; Els crims del carrer Morgue, amb Auguste Duping de protagonista és un bon exemple de literatura detectivesca; però també trobem en la seva obra relats de caire surrealista o grotesc que no van pas agradar a tothom, amb passatges de dubtós gust, però que agradaren molt als escriptors partidaris de l'absurd.

Cultivador de poesia i assaig, visionari avançat al seu temps i inspirador d’altres escriptors com Arthur Conan Doyle, H.P. Lovecraft o Borges, Poe es mereix un lloc en l’olimp dels grans de la literatura universal.

Ah, me n’oblidava! A Quaderns Crema hi trobareu les Narracions Extraordinàries i els quatre volums de Contes, traduïts per Carles Riba. Si preferiu l’edició en castellà (Cuentos 1 y 2) la trobareu traduïda per Julio Cortázar a Alianza Editorial.

I una curiositat, els Radio Futura van musicar “Annabel Lee”, un dels últims poemes de l’escriptor nord-americà: