Marsé, reconegut

Tarradellas i Marsé, l'any 1978

Reconec que encara no he llegit res d'aquest lloat autor barceloní, recén guanyador del "Cervantes 2008", tot i que me l'han recomanat mil vegades. De fet, ja tinc reservat un petit espai a la meva biblioteca per encabir-hi "Últimas tardes con Teresa, "Si te dicen que caí" o "La oscura historia de la prima Montse" ;-)

Pàgina oficial de Juan Marsé

4. La parte de los crímenes (2666)

Imatge de jacobito

"El interrogatorio de Klaus Haas duró cuatro días y lo realizaron los policías Epifanio Galindo y Tony Pintado y los judiciales Ernesto Ortiz Rebolledo, Ángel Fernández y Carlos Marín. Presenció el interrogatorio el jefe de la policía de Santa Teresa, Pedro Negrete, quien llevó, como invitados especiales, a dos jueces de la ciudad y a César Huerta Cerna, el jefe de la Subprocuraduría General de Justícia de la Zona Norte de Sonora. El detenido sufrió dos accesos de violencia incontrolada, por lo que tuvo que ser reducido por los agentes que lo interrogaban."


Menys dur de rosegar (no tant pel què sinó pel com ho explica) del que m'havia esperat. El text descriptiu i feixuc queda compensat per les diverses històries personals i tragèdies quotidianes que alhora ajuden a donar consistència i unitat a la novel·la. Haig de reconèixer que (com diu un amic meu) "La parte de los crímenes" m'ha sorprès positivament.
La fins ara més densa, complexa, però també reveladora, en moments atractiva i necessària part de 2666 serveix de semiconclusió per encarar la recta final: "La parte de Archimboldi".

En positiu: les històries imbricades que formen el mosaic de Santa Teresa (les maquiladores, la presó, la policia, els periodistes...). La forma, subtil, de mostrar-nos les clavegueres del Poder.

En negatiu: les feixugues descripcions policials dels crims.

Valoració parcial: 8.

Serés en tres actes

Francesc Serés sorprèn amb la publicació del seu nou llibre: "Caure amunt". Es tracta de tres petites peces teatrals on hipotetitza sobre moments clau en les vides de Ramon Llull, Ramon Muntaner i Jaume Roig.

AQUÍ hi trobareu una petita entrevista a l'escriptor de Saidí, feta pel Llibreter.

I AQUÍ, una notícia de Vilaweb fent referència a "Caure amunt".

Jo ja me l'he comprat :-)

3. La parte de Fate (2666)

Aquesta part ens retorna a l'alt nivell (fins i tot el supera) de "La parte de los críticos". El control del ritme narratiu és una de les grans virtuts de "La parte de Fate", cosa que sense esforç ens porta d'un combat de boxa a un final més que suggerent, passant per la delirant atmòsfera lisèrgica de les nits a Santa Teresa (i que Àlex Rigola ha sabut reflectir tan bé en la seva brillant versió de teatre):

"Después, según recordaba vagamente, estuvieron en un par de discotecas, tal vez tres. En realidad, puede que fueran cuatro discotecas. No: tres. Pero también estuvieron en un cuarto lugar, que no era precisamente una discoteca ni tampoco una casa particular."

"Después, y esto sí que lo recordaba con claridad, acabaron en casa de Charly Cruz. Lo recordaba por los vídeos. Concretamente, por el supuesto vídeo de Robert Rodríguez..."

"...La película no duraba , según Charly Cruz , más de media hora. Se veía el rostro de una vieja, muy pintarrajeado, que miraba a la cámara y que, al cabo de un rato, se ponía a murmurar palabras incomprensibles y a llorar..."

En positiu: la farra lynchiana a la casa de Charly Cruz.

En negatiu: per més que hi penso no hi he trobat res de remarcable.

Valoració parcial: 10.

2. La parte de Amalfitano (2666)

Imatge de Brero

Segona part un pèl farragosa i desorientadora de 2666, tot i que al final aixeca el vol i acaba de forma més que digna.
Absurd, bogeria, humor negre i "experiments":

"¿De qué trata el experimento?, dijo Rosa. ¿Qué experimento?, dijo Amalfitano. El del libro colgado, dijo Rosa. No es ningún experimento, en el sentido literal de la palabra, dijo Amalfitano. ¿Por qué está allí?, dijo Rosa. Se me ocurrió de repente, dijo Amalfitano, la idea es de Duchamp, dejar un libro de geometría colgado a la intemperie a ver si aprende cuatro cosas de la vida real".

En positiu: Amalfitano. Els jocs matematicofilosòfics.

En negatiu: al començament m'ha costat enganxar-me a la història.

Valoració parcial: 7.

1. La parte de los críticos (2666)

ismasans

La primera part de l'extensa novel·la de Roberto Bolaño ens explica les vides i relacions de quatre crítics literaris a la recerca d'un escriptor alemany desaparegut. Aquest plantejament inicial serveix d'excusa perfecta per, més enllà de la recerca intel·lectual, apropar-nos a les personalitats de cadascun dels personatges i les seves extravagàncies, així com seguir el joc de pistes al voltant de la figura de Benno von Archimboldi, l'admirat escriptor desconegut.

En positiu: el bon regust que m'ha deixat aquesta part, que fa que comenci amb ganes la continuació de la novel·la: "La parte de Amalfitano".

En negatiu: se m'ha fet curta.

Valoració parcial: 9,5.