Molta reflexió, filosofia poètica i simbolismes amagats en forma de persones i ambients diversos, això és el que conté, bàsicament, La mort a Venècia. Un clàssic modern on si es nada en superfície es poden treure unes conclusions i si s'hi aprofundeix se'n pot copsar molt més.
No és aquest un llibre per llegir-se'l de pressa i corrent sinó per gaudir-lo i aturar-se de tant en tant a rellegir-ne algun paràgraf:"Res no és més singular ni més incòmode que la situació recíproca de persones que només es coneixen de vista, però que cada dia, gairebé cada hora, es troben, es miren i es veuen obligats a mantenir les aparences d'una distanciació indiferent per culpa de les convencions socials. Entre ells regnen una inquietud i una curiositat sobreexcitades, la histèria de la necessitat de coneixement i bescanvi mutus, una necessitat insatisfeta, ofegada afectadament, i, encara més, una mena d'estimació impacient. Perquè l'home estima i respecta el seu semblant fins al punt que no pot jutjar-lo, i el desig és el resultat d'una coneixença imperfecta."
Llegit: 40
Títol: La mort a Venècia
Autor: Thomas Mann
Traducció: Joan Fontcuberta
Pàgines: 103
Editorial: Edicions Proa
Preu: 11€
En Positiu: recomanat a qui li agradi plantejar-se la vida com un espai de reflexió. El retrat d'una Venècia fosca i malalta.
En Negatiu: no és un llibre fàcil tot i la seva brevetat.
Valoració: ***1/2
4 comentaris:
Després de llegir la part EN NEGATIU, no m'has enganxat a aquesta proposta!! La propera serà.
Et desitjo que pasis unes bones festes, i espero que tornis aviat amb més recomanacions!!!
Gràcies Esmeralda, igualment!
Sí, la veritat és que a vegades es fa massa dens (tot i que aquesta densitat és coherent amb l'ambient que es viu a la novel·la).
De fet, qualitat i diversió moltes vegades no van juntes. A més, tinc claríssim que aquest és un llibre per a qui li agradi llegir poesia. El que hi vulgui trobar una història en sortirà decebut.
Primer vaig veure el film de Visconti, i em va agradar tant que posteriorment em vaig llegir el llibre que igualment em va entusiasmar, ja que en ell hi ha detalls que potser a la pel·lícula es perden i ajuden a que l'entenguis una mica millor.
Bon Nadal!
Doncs ja miraré de veure-la algun dia, si dius que val la pena!
Publica un comentari