"El interrogatorio de Klaus Haas duró cuatro días y lo realizaron los policías Epifanio Galindo y Tony Pintado y los judiciales Ernesto Ortiz Rebolledo, Ángel Fernández y Carlos Marín. Presenció el interrogatorio el jefe de la policía de Santa Teresa, Pedro Negrete, quien llevó, como invitados especiales, a dos jueces de la ciudad y a César Huerta Cerna, el jefe de la Subprocuraduría General de Justícia de la Zona Norte de Sonora. El detenido sufrió dos accesos de violencia incontrolada, por lo que tuvo que ser reducido por los agentes que lo interrogaban."
Menys dur de rosegar (no tant pel què sinó pel com ho explica) del que m'havia esperat. El text descriptiu i feixuc queda compensat per les diverses històries personals i tragèdies quotidianes que alhora ajuden a donar consistència i unitat a la novel·la. Haig de reconèixer que (com diu un amic meu) "La parte de los crímenes" m'ha sorprès positivament.
La fins ara més densa, complexa, però també reveladora, en moments atractiva i necessària part de 2666 serveix de semiconclusió per encarar la recta final: "La parte de Archimboldi".
En positiu: les històries imbricades que formen el mosaic de Santa Teresa (les maquiladores, la presó, la policia, els periodistes...). La forma, subtil, de mostrar-nos les clavegueres del Poder.
En negatiu: les feixugues descripcions policials dels crims.
Valoració parcial: 8.
Menys dur de rosegar (no tant pel què sinó pel com ho explica) del que m'havia esperat. El text descriptiu i feixuc queda compensat per les diverses històries personals i tragèdies quotidianes que alhora ajuden a donar consistència i unitat a la novel·la. Haig de reconèixer que (com diu un amic meu) "La parte de los crímenes" m'ha sorprès positivament.
La fins ara més densa, complexa, però també reveladora, en moments atractiva i necessària part de 2666 serveix de semiconclusió per encarar la recta final: "La parte de Archimboldi".
En positiu: les històries imbricades que formen el mosaic de Santa Teresa (les maquiladores, la presó, la policia, els periodistes...). La forma, subtil, de mostrar-nos les clavegueres del Poder.
En negatiu: les feixugues descripcions policials dels crims.
Valoració parcial: 8.
2 comentaris:
Ben cert el que dius... A mi, he de reconèixer que les descripcions policials dels crims, se'm van fer tan feixugues que em farien valorar-la amb no més que un 7 però segueix essent un Gran llibre. Amb majúscules...
Salutacions broquil·lianes.
Efectivament, en conjunt és un llibre excel·lent. A veure aquesta última part...
Publica un comentari