Hi havia una vegada, a Nova Orleans, una colla de personatges que vivien com podien les seves grotesques vides. D’entre aquests personatges en sobresortia un per sobre de tots, tant per ser el més grotesc com per la seva grandària: Ignatius J. Reilly.
Ignatius, un home golut i rodanxó, vividor de trenta anys còmodament instal·lat a casa de la seva mare, creu tenir una “Rica Vida Interior” (sic) i ser la garantia de la decència i el bon gust a la ciutat on viu...res més lluny d’això. Per començar, només llegint la descripció de l’estat habitual de la seva habitació, Ignatius ja queda enquadrat en una espècie d’animal barroer el qual li importa ben poc el que envolta el seu cau: un exemple de desordre i brutícia acumulada amb tota mena d’andròmines i paperassa escampada pel terra. La fortor que omple la cambra, fruit de les olors humanes més variades i la manca de ventilació perpètua traspassa des del primer moment les pàgines del llibre i arriba com un cop de puny a la cara de qui el llegeix.
La conducta de Reilly (digna hereva del surrealisme més esperpèntic) és una de les bases d’aquesta història amb certa influència de Mark Twain i tocs cervantians. A més, l’atractiu del protagonista com a personatge incomprès s’arrodoneix amb uns secundaris de luxe: el patrullero Mancuso, sempre apunt per a detenir qualsevol sospitós (un home que quadraria perfectament en qualsevol obra de Beckett); l’Irene, bevedora compulsiva i mare del seu idolatrat Ignatius; en Gus Levy, un empresari que es desentén completament del seu negoci i és psicològicament maltractat per la seva dona o la Myrna Minkoff, una idealista amiga d’Ignatius que campa per Nova York intentant portar a terme les propostes més esbojarrades.
Reforçant tot l’elenc, i entre un despropòsit i un altre, hi trobem el diari personal escrit per Reilly (que se suposa que algun dia serà llegit per moltíssima gent, quan ja hagi esdevingut famós), una barreja de pseudofilosofia teòrica i pràctica la qual ens descobreix el pensament més personal de l’obès protagonista: el gust per Boeci i el pensament medieval, l’obsessió per la Roda de la Fortuna, l’aversió a tota mena de treball remunerat, l’ambigüitat sexual...
En conjunt, una història que enganxa des de la primera pàgina, narrada amb gran enginy creatiu i amanida amb uns personatges inoblidables que culminen en el seu protagonista, l’edípic Ignatius J. Reilly.
10 comentaris:
Ei! M'haS CONVENÇUT!!. He començat a llegir-lo i d'entrada sembla prou divertit. Quin personatge tan egoista i miserable.
Ei!!
Molt bé, espero que t'agradi.
Ens veiem
És d'aquells llibres que tinc pendents de llegir. Però l'edició aquesta que tens tu, i que jo també tinc, em sembla horrible. Fa de mal llegir el tipus de lletra, la mida i la pàgina.
Tens tota la raó. És una de les poques coses que se li pot retreure al llibre, sobretot quan l'Ignatius escriu el seu diari, que és quan la lletra es fa insuportablement petita. Tot i això val la pena fer un esforç.
Val, a mi també m'has convençut. El llegiré a veure que tal, i no faré cas del que m'han dit :)
Al final hauré de cobrar drets de publicitat, hehe
Aquest és un dels meus llibres preferits! El vaig llegir fa ja molt, però el recorde amb un somriure als llavis. El recomane vívament!!!
Vaig amb una mica de retard, són les vacances. Eixe llibre o torna boig als que els lligen o els desespera. en el meu cas, i pesar dels anys que fa de la seua lectura, em va semblar que tenia gran qualitat, i que era més que divertit.
Ànim i a continuar
Aportaré la nota negativa. A mi no em va agradar massa, per no dir gens. El vaig deixar a la meitat.
Em sap greu que en general no acabo de donar bones opinions dels llibres que penges la crítica (a excepció del "debat" sobre què llegir de Raymond Chandler).
Marc
Good page!
Wholesale jewelry
Fashion jewelry
Titanium jewelry
Trendy jewelry
Pandora jewelry
Publica un comentari