Un lloc perdut

Heu pensat mai el munt de secrets que s'emporta a la tomba un difunt? A mi em va venir al cap un dia de dol pel pare d'un amic meu.
Segurament, molta gent ha mort abans de poder comunicar alguna cosa important a un parent de la família, un amic íntim o fins i tot a algú el qual se'n podria dir "conegut" però que resulta que és la persona idònia per saber-ho.
Tornant a la idea del principi, aquests secrets o "coses que no s'han pogut dir i tenien la seva importància", acaben formant un cúmul d'idees no expressades que no troben allà on anar en el nostre món, el dels vius. Què passa amb elles? Com que aquestes s'han generat en l'espai invisible que separa la nostra consciència del món exterior, podriem dir que tenen vida autònoma.
Així, les "coses que no s'han pogut dir i tenien la seva importància" es troben al Llimb de les Idees Perdudes, on elles mateixes, ja protagonistes absolutes d'aquell món, s'expliquen mútuament quina era la intenció del que les va pensar. També filosofen sobre què hauria passat si s'haguessin alliberat en forma de paraules a l'aire, lletres sobre paper o senyals digitals en el ciberespai.
En el Llimb de les Idees Perdudes tot és potencial, dinàmic i imaginatiu. Potser algun dia aquí, en el món dels vius, haurem d'inventar-nos algun mètode per poder visitar aquest Llimb.
Segur que ens aclareix les idees.